El meu racó

Benvingut al meu racó!

Ací no trobaràs res relacionat amb l’ensenyament de la Tecnologia, però ja saps la dita, “no tan sols de Tecnologia viu l’home”. En aquest raconet del Blog posaré algunes coses personals que vull compartir amb vosaltres.  Ahí va la primera;

Vos presente a la meua filla Elena,

D’ella vos puc dir que acaba de fer 7 anys i ja té molt clar que vol ser de major, biologa-científica i cantant famosa. Com podeu vore les aspiracions profesionals de la meua filla són realment ambicioses. Algun dia vos mostraré algunes de les seues composicions. Sí, a més, compon les seves cançons. Però ara, ens ha sorprés a tots amb la seua faceta d’escriptora i m’agradaria compartir amb tots vosaltres la seua primera creació titulada, Elobo Trabieso.

 






 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Permeteu que vos el traduïsca,

«Erase una vez un lobo que siempre estaba engañando a la gente. Entonces, un dia no le hicieron caso y el lobo se enfado. Entonces, paro de decir mentiras y ya le hicieron caso, pero no sabia nada de nada y un dia vio un conejo triste y le pregunto: “¿que te pasa?”, y le dijo: “no tengo amigos”, y dijo “¿quieres ser mi amigo?”, “vale!”. Y estaba cerca del mar.

Y entonces, un dia un amigo le recordo todo y dijo, “Ya me acuerdo bien, yupi,yupi,yupa, me acuerdo de todo, si”»

Si vos sembla, podem començar per comentar el títol del conte, Elobo Trabieso. Per a que posar dos eles si en una hi ha prou i ho entemem tots, genial!! Per altra banda, segur que la “b” de trabieso vos a fet dubtar uns segons. És normal, açò es part del que pretén l’autora del conte, sorprendre i invitar a la reflexió al lector.

Una altra cosa que segur vos a cridat l’atenció és la portada. Vos haureu preguntat, ¿que té a vore un anec nadant en la mar amb la història d’un llop? A l’igual que amb el títol, l’autora vol despertar l’interes del lector cap al conte, és una clara invitació a lleguir el conte per a descobrir aquesta estranya relació. Evidentment, com en tota bona història, la resposta la trobem quasi al final del conte, “Y estaba cerca del mar”. Sense paraules, realment genial.

I pel que fa al text narratiu, que vos puc dir, digne del millor monòlec de Pedro Reyes. Està malament que ho diga jo perquè soc son pare, però crec esta xiqueta té un futur brillant per davant. No sé si serà científica, cantant o escriptora, però del que si estic segur és que la seua obra donara molt que parlar.

Anuncis

3 respostes a El meu racó

  1. David ha dit:

    Pero els llobs no menjen conills? 😛

  2. juanjoman ha dit:

    m’agrada la imaginació que demostra la teva filla. Contineu fomentanla per a que arrive a lograr tot lo que vuiga en la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s